Tímida i Exposada

Es trobava encara en aquell estat de semivigília tant dolç, amb el sol escalfant-li la cara, sortint tot just d'un somni de tarda d'estiu. Sentia aquella sensació de tranquil·litat de despertar-se d'una migdiada de vacances, sabent que no hi havia pressa per desvetllar-se. S'estirava poc a poc, amb el llibre al damunt de les cames nues.

Feia estona que jeia a la cadira, a la terrassa de l'apartament que havia llogat. Es sentia lliure. En els seus trenta anys, era la primera vegada que estava sola, sense els nens, ara amb el seu ex-marit.

Portava una samarreta curta, blanca, i unes calcetes també blanques. Havia agafat set de tanta calor i va aixecar-se per anar a la cuina. En el moment d'incorporar-se es va adonar que a la terrassa de davant seu hi havia un home, d'uns 45 anys, amb la pell molt bruna del sol, vestit amb uns texans i una camisa oberta.

Va sobresaltar-se. No li veia els ulls darrera les ulleres de sol, però l'intranquil·litzava que l'hagués vist dormida, amb la samarreta tant curta, sabent que podia haver-se recreat en la visió de les seves calcetes. Per altra banda no hagués sigut tant estrany. Tenia unes cames magnífiques, ara d'un color dauradet de prendre el sol.

No hi va pensar més i va anar a la cuina. Al obrir la nevera per agafar la gerra d'aigua hi ha veure una ampolla de vi blanc oberta, tot just començada. Ella no bevia, però veure aquella ampolla li va donar més sentit a la seva sensació de llibertat. Perquè no? Va agafar-la, juntament amb una copa i va seure al davant del televisor. En realitat no veia el que estaven donant. Es limitava a saborejar la seva nova llibertat, a la vegada que anava buidant copa rera copa durant una bona estona. Tampoc passava res no?, mentre obria la segona.

Al cap d'una estona va començar a sentir-se acalorada. Devia ser el vi, va pensar. En tombar-se a la finestra del menjador va tornar a veure el mateix home, que sortia en aquella moment altre cop a la terrassa.

I va ser en aquell moment que se li va ocorre. El vi, el calor, la sensació d'estar sola a casa, tot se li va ajuntar. Va ser com una idea que poc a poc va agafant força i que no resisteix a la pregunta de Perquè no?

A mida que s'anava decidint notava con l'escalfor li enrojolava les galtes i es sorprengué adonant-se de com els mugrons li tibaven la samarreta. Al cap i a la fi no el coneixia de res i això l'excitava més.

Sense donar-se marge per replantejar-s´ho, va decidir sortir altre cap a la terrassa, aprofitant que l'home estava sol, repenjat a la barana, badant. El cor li bategava molt fort i ells mateixa no podia creure el que estava a punt de fer. Va espiar l’home de la terrassa per comprovar si encara hi era i va sortir, sense pensar-s’ho, fent veure que no s’havia adonat de la seva presència. Es notava tremendament nerviosa, i la vergonya i la excitació se li barrejaven a la cara. Va evitar mirar-se’l i es va repenjar ella també a la barana, mirant cap a baix.  Va encendre una cigarreta i es va estar un momentet fins estar segura de que havia captat la seva atenció. Després no va poder controlar-se. Sentia la samarreta molt amunt, les calcetes clavades a la seva pell. Es va girar d’esquenes a l’home i va abocar-se a mirar el carrer. Sentia la petita tira de les seves calcetes dintre les seves natges, la samarreta aixecant-se mentre dissimuladament se l’estirava des de davant, exposada davant la mirada d’un desconegut.

A mida que passava el temps, que se li feia etern, s’anava sentint mes i mes excitada. Perdia la noció del que estava be o malament. Va decidir fer l'últim gest i, tot fent veure que s'estirava, va aixecar els braços mentre es girava poc a poc, deixant veure completament les seves calcetes i va tornar entrar.

Una vegada dintre, a recés de les mirades del desconegut, va córrer a espiar-lo des de les cortines de l'altre habitació. Estava girant cap on ella havia estat i, dissimuladament, anava forçant el cos per intentar veure si encara hi era.

Això va ser massa per ella i, mentre no deixava de mirar-lo hipnòticament, va deixar que la seva ma baixes pel seu ventre i, introduint-la a les seves calcetes, es va masturbar fins que es va escórrer.

Mes  calmada ja, va tornar a la sala i, mentre encara es feia creus del que havia fet, va dedicar-se a recordar les sensacions que havia tingut, got rere got, acabant-se una altre ampolla.

Va provar de reprendre la lectura del llibre, però no podia evitar girar el cap, de tant en tant, per comprovar que l'home encara era a la terrassa, amatent. No podia concentrar-se de cap manera i al cap d'una estona, va decidir deixar-se portar per aquella nova sensació de poder. Uns gots més i es va decidir. Si volia veure-la, la veuria. Després de tanta estona, be s'ho mereixeria no, pobret?

Aquest cop ho volia fer amb calma. Va vigilar que no hi hagués ningú a les altres terrasses que estaven a la vista i va despullar-se completament. Es va mirar un moment al mirall mentre provava de posar-se la tovallola de bany, com si anés a dutxar-se. Estava realment sensual. Les cames brunes, perfectes, ajuntant-se al seu públis ros, retalladet, el ventre pla, els pits, durs. La suau corba de les seves natges, rodones, rotundes.. tota la seva pell contrastada amb la seva cabellera rossa, els llavis molsuts, els ulls d'un blau lluminós. Es cuidava, sobretot des de la seva separació, mesos enrera. Va embolicar-se amb la tovallola més petita que va trobar, deixant gairebé a la vista l'aurèola rosada dels mugrons, ara tibants, i el principi de les seves natges. Va fer l'última comprovació per assegurar-se que l'home encara hi era i va sortir altra cop, amb una ma aguantant-se la tovallola i amb les calcetes a l'altra, fent veure que anava a penjar-les a la barana. Sentia la mirada clavada a la seva pell, de forma gairebé física. De segur que estava mirant amb ànsia el seu cos tant jove. Després va entrar altra cop, i es va dedicar a espiar-lo uns minuts. Va entrar a la dutxa, es va mullar els cabells, com si acabés de dutxar-se, i va quedar-se al dintell de la porta de la terrassa, preguntant-se per última vegada si s'havia tornat boja pel que anava a fer. Però l'excitació la va acabar de posseir.

Dissimuladament va tornar a aparèixer, mentre que amb la cua de l'ull comprovava que el desconegut no s'havia mogut del seu lloc i mirava cap on era ella. De segur que portava tota l'estona esperant aquell moment. Es va plantar al mig del balcó, d'esquenes a ell, i, sense pensar-s'ho va portar una ma al nus de la tovallola i se la va descordar, poc a poc. Amb una ma a cada cap de la peça, va anar deixant que li russolés per l'esquena i, sense adonar-s'en, ja la tenia a la ma. La va penjar a la barana, al costat de les seves calces. Estava totalment despullada davant d'ell, sentint l'aire fresc en els seus pits, entre les cuixes... I, com si no el veies, va anar-se girant fins quedar de front a la terrassa del davant. I va ser quan no va poder resistir-se mirar-lo. Ho va fer directament als ulls i, per un moment, el mon es va aturar. Ella allà, nua, exposada, amb una ma a la barana i ell mirant-la fixament, sense la mes petita ombra de discreció. Aquesta escena se li va fer eterna, junt fins el moment en que ell va iniciar el gest d'un somriure còmplice. Això la va despertar i, portant un braç als seus pits i l'altra ma al seu ventre, es va tapar, com si l'acabessin de descobrir i va entrar d'un salt, a la protecció del dormitori.

Mentre es recolzava a la paret, davant del llit, envermellida de vergonya, respirant agitadament, es mirava al mirall, pensava en el que havia sentit exhibint-se i, humidament, estranyament, càlidament, sense tocar-se, es va escorre.