El vestit negre
Entra com si estigués a casa seva. S’asseu i es descorda
les sabates, sense deixar de mirar-me. S’estira i es relaxa fumant una
cigarreta. Mai m’ha demanat permís per encendre’n una. No li cal. Si jo
li negués, ella l’encendria igualment, sense fer-me cas.
Fa
dos anys que escolto les seves històries. Ja té l’alta, però ella
continua venint tots els dijous i jo l’espero amb delit. Tinc una teoria
sobre ella. Crec que durant dos anys s’ha inventat la seva vida amb mil
fantasies.
—Avui ho he tornat a fer –espera una paraula meva.
—Dispara –responc.
Fa una calada profunda a la cigarreta i continua. Jo aprofito també per relaxar-me i li n’agafo una.
—Sempre
em passa el mateix, quan comença el bon temps. Miro la roba que tinc de
l’any passat i em torna a sortir el vestit negre. Me’l poso i decideixo
sortir al carrer sense roba interior.
La miro i veig que encara el du posat.
—Continua –li dic.
—Espero un bus i trio el que hi ha més gent. Com que he d’anar dreta, m’agafo d’una anella
per no caure i no passen ni dos segons que sento la respiració d’algú
al clatell. Miro el reflex al vidre i si l’home que és al meu darrere
m’agrada, li somric. Quan el conductor agafa un revolt amb massa
velocitat, em deixo anar. L’home m’agafa dels malucs i aprofita
per refregar-se al meu cul. Miro on puc baixar i premo el botó vermell
de parada. Ell es posa al meu darrere per baixar amb mi. Em segueix a
certa distància i noto com em mira. Vaig cap al Morryssom i m’assec a la
barra, deixo la bossa al costat. Demano una cervesa ben freda i em
quedo mirant les tapes. Tinc gana. Ell ja ha entrat i s’asseu en una de
les taules que hi ha lliures. Continua mirant-me, potser esperant un
senyal meu. Bec un glop de cervesa i m’encenc un cigarret. Ell fa el
mateix a la seva taula i deixa anar el fum mirant el sostre.
—Com és que has triat el Morryssom? –li pregunto, encuriosit.
—Hmmm, perquè m’agrada, per res més –contesta ella, contrariada per la meva inoportuna interrupció.
—Doncs com et deia… Per on anava?
—Ell fuma.
—Ah, sí. Continuo, no?
Li contesto que sí amb el cap.
—Apago la cigarreta i bec un altre glop de cervesa. Agafo la bossa i
me’n vaig cap al lavabo, esperant que ell em segueixi. El lavabo està
ocupat i m’espero al passadís. Quan estic a punt d’entrar, m’empenyen
cap dins amb violència i m’agafen les mans per darrera. Em posen un
mocador al ulls i em giren. El meu cor ha començat a bategar, cada
vegada més fort. No sé si cridar o deixar-me fer. Però unes mans que
semblen de dona per la seva suavitat em pugen per les cuixes, alçant-me
la faldilla. “Ho has fet mai amb una dona?” –em pregunta una veu
femenina. Li contesto que no amb el cap i em deixo anar. “Mai”.
“Acostumes a no dur roba interior?” Somric. “Només quan em poso aquest
vestit”, li responc. “Jo, no en duc mai”, em diu ella “Quant he vist que
no se’t marcaven les calces al vestit de punt he sabut què volies”.
Mentre ella em va contant què feien les dues li agafo un altre cigarret.
—Continuo?
—És clar, dona. Només volia fumar.
—La dona sap què ha de fer, sembla experta en l’art d’estimar les dones. Em besa i em frega un mugró per sobre el vestit. Em besa el coll i va baixant fins als pits. Ara
les seves mans ja són a l’entrecuix i em separa les cames. “Obre’t”,
m’ordena. Li faig cas i comprova amb un dit el meu estat. Estic realment
excitada i se’m nota. M’entra suaument i mou la mà. Amb el palmell em
refrega i no deixa de besar-me i de moure’s dins
meu. Sento que d’un moment a l’altre arribaré on vull i al final ho
aconsegueixo. Tinc una explosió dins meu com feia anys que no sentia.
Piquen a la porta i ens continuem besant agafades de les mans. Li
vull correspondre, però ella m’atura. “Tranquil·la, ens tornarem a
veure”, em diu. Vull treure’m el mocador que em tapa els ulls i em diu:
“Deixa-te’l fins que jo marxi. Te’l quedes com a record.”
Es
queda callada uns minuts i encén una altra cigarreta. S’incorpora i
busca alguna cosa dins la bossa. Treu el mocador. Em somriu. S’alça i ve
cap a mi amb una expressió riallera als ulls.
—He
decidit que avui és l’útima vegada que ens veiem. No voldràs decebre’m,
oi? –em diu mentre em tapa els ulls amb el mocador de seda…
Sudna
